El Primer catalanisme a les terres de l'Ebre : Francesc Mestre i Noè [Fitxer informàtic]
/ Maria Mestre i Pratdepàdua ; [dirigida per: Borja de Riquer i Permanyer]
Mestre i Prat de Pàdua, MariaBellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (392 p.)
Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866-1940) -periodista, dinamitzador cultural, escriptor, llibreter i Cronista Oficial de Tortosa- és una figura polifacètica, complexa i fecunda, fruit de dues generacions: la dels fills de la Renaixença i dels Jocs Florals i la dels republicans de la Septentrina i del Pacte de Tortosa. Ell ha nascut en un territori convuls per les guerres, les inundacions i les epidèmies, on la vida humana ha deixat de tenir cap valor. La comarca dertusana, política i socialment, es una olla de grills on la dinastia borbònica, les estructures d'Estat i el bipartidisme governamental han aconseguit fincar i arrelar la corrupció, el caciquisme i el cunerisme. La presa de decisions respon a uns interessos ben allunyats d'aquest territori, de manera que els seus habitants pateixen els seus efectes i les seves conseqüències amb acarnissament. Els conceptes català, catalanitat i catalanisme no existeixen ni en el vocabulari de la gent ni en el seu imaginari. Els que parlen la llengua de la terra ho fan sota la denominació acomplexada de les variants locals; viuen a la comarca de Tortosa com a tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs... o com espanyols. L'escolarització, portada a terme única i exclusivament en llengua castellana, és una assignatura pendent. La major part de l'alumnat, només te estudis elementals o primaris i, tot i saber llegir i escriure, no estan en disposició de comprendre els textos que tenen al seu davant. Francesc Mestre plantejarà la seva vida centrant-se en un objectiu: Tortosa, el seu territori i la recuperació identitària d'aquestes terres. Ell entén el catalanisme com una forma de veure, de tractar i de treballar el territori; com una manera de viure i d'enfocar la vida. Aquest és un concepte apte per a tothom i compatible amb tota mena d'ideologies no excloents. La premsa en català és la seva eina, el seu mitja i la seva arma de combat; les "Veus" de Tortosa i de Catalunya els seus principals altaveus. Mestre es una figura de consens que posa en valor la llengua catalana, el catalanisme i la catalanitat de tots els territoris de parla catalana; els reivindica, connecta amb ells i els recupera dins el seu ideari. Ell representa el catalanisme inclusiu, plural i divers; uns principis que, amb la seva manera de ser i de fer, son reconeguts com a valors d'ordre i d'honestedat. Les seves causes estan estretament vinculades amb el seu país, les comarques de la seva diòcesis i la seva ciutat. Les causes de país seran compartides amb la resta del catalanisme. Les seves desil·lusions i els seus fracassos esdevindran de la manca d'enteniment i d'implicació de les cúpules de la Lliga Regionalista amb els greus problemes d'aquestes comarques; en aquest terreny el deixaran sol. Tot i no renunciar mai al seu ideari catalanista, Mestre haurà de buscar solucions per a la seva terra, cercant velles complicitats i noves aliances. El seu curs vital viu dues etapes ben marcades: La de la construcció d'un imaginari col·lectiu de país, al costat d'Enric Prat de la Riba, i la d'un intent d'encaix de Catalunya amb Espanya, fortament marcat per la figura de Francesc Cambó. Francesc Mestre viu la darrera etapa de la seva vida sota el rol de conseller, d'assessor i de mediador, sense poder abandonar el seu vell uniforme de soldat. La defensa dels seus ideals l'acompanyaran fins el darrer moment. Quan tot s'ha perdut i els seus ulls nomes veuen les cendres de la destrucció, plantarà cara a l'adversitat deixant anar en el seu darrer alè una espurna d'esperança.
